El Professor Garcia la va trobar en entrar al seu despatx. Anava vestida amb un vestit blau marí que li anava un pèl gran. El seu calçat còmode i la manca d’ornaments li van fer pensar que era una dona pràctica, d’aquelles que solen anar per feina. Un monyo tibant deixava a cara descoberta uns ulls molt brillants, flanquejats per unes galtes molsudes que vindria de gust pessigar, si no fos pel posat autoritari de la seva propietària. S’havia recolzat a l’escriptori, mentre feia picar els dits sistemàticament, l’un darrere l’altre, sobre la fusta. Va somriure, i, tot inclinant el cap a la dreta, li etzibà: ¾ Deixi’m que em presenti. Sóc la Consol ¾ va dir, allargant-li la ma ¾ . He vingut un dia abans del previst, volia fer una primera estimació. El va estrènyer amb fermesa, i sense perdre el somriure, va començar a caminar amunt i avall de l’estança mentre els seus ulls brillants el miraven intensament, no només a ell, sinó també a la resta d’objectes, fent-lo s...
Paraules des de la intempèrie