El pare li ha dit a la mare que no val ni per cuinar uns tristos macarrons. Ells saben bé que, quan això passa, no han de fer soroll: ni amb els coberts, ni mastegant, ni respirant. Tan bon punt arrenquen els crits, llisquen a sota la taula, passen a quatre grapes pel mig de les cames de la mare, i des d’allà, corren a la seva habitació sense mirar enrere. Allí, el Ken, assegut al descapotable color xiclet, està preparat per entrar a la caseta de les nines, on l’espera la Barbie, amb un davantal que li tapa el vestit de lluentons. El Ken trenca la porta d’una puntada de peu, s’acosta a la Barbie i l’agafa dels cabells, rossos i esbullats; l’arrossega i la sacseja mentre li diu que s’ha portat molt malament. La Barbie no pot parlar, ja que el Ken li ha tapat la boca amb un gomet, i no es pot moure, ja que te els braços i les cames lligats amb gomes del cabell. Quan el Ken s’ha adormit, després d’endrapar tot el que ha trobat a la cuineta, un parell ...
Paraules des de la intempèrie