25 d’abril de 2015. Com cada dissabte, l’Amisha era a casa. Recorda com si fos ara que estava ajudant la mare a preparar el Dahl Baht. Li agradava veure com ella especiava amb gingebre i cúrcuma la sopa de llenties, mentre li parlava de les històries del poble, Khokana. Sentia el treballar del pare al molí de mostassa, i els xisclets dels germans petits jugant despreocupats al carrer. El record d’aquella placidesa, ara tan lluny, l’acompanyarà per sempre més. El seu mon era així de senzill, així de tranquil, així de segur. Però les coses solen venir sense que les esperem, i així, sobtadament, la calma se n’anà per sempre més. Primer, una estranya inestabilitat sota els peus. I de seguida un moviment incontrolat feia trontollar, la casa, el poble, i a l’ensems tot el seu món. L’instint la va fer sortir al carrer per protegir els seus germans, mentre la mare cridava que s’allunyés. Les cases del poble queien com si fossin de joguina, fent saltar pe...
Paraules des de la intempèrie